Gimnàs de color de rosa

Fa uns dies, donant voltes per l’Eixample barcelonina, em vaig topar amb un gimnàs molt especial. La particularitat que té és que és exclusiu per dones. Els usuaris només poden ser del sexe femení. La decoració del local (l’exterior és clar, ja que a dins jo hi tindria l’accés vetat) és d’allò més “femenina”, en la seva versió més cursi; hi dominen els colors pastel rosa.

Realment aquesta no sembla ser la millor manera per aconseguir la igualtat real entre sexes. La igualtat entre els sexes passa per la mútua coneixença i no pas la separació. En aquest cas, aquesta cadena de gimnasos francesa, disfressada de modernitat, aporta un nou exemple de discriminació. A mi no se m’acut cap motiu, ni tan sols comercial, per limitar a la meitat el nombre potencial de clients. Avançant cap a la separació de les activitats, la lluita per la igualtat de sexes reb una bufetada important, ja que pot induir a confondre igualtat amb separació.

I jo em pregunto: i si això hagués estat al revés? i si al gimnàs s’hi vetés l’entrada a les noies? Sens dubte s’hagués titllat el gimnàs de masclista i retrògrade.

Tots, i en especial les feministes, hauríem de lluitar contra aquest tipus de discriminació; tenint present que aquesta té l’agreujant que pretén ser moderna i dedicada a les dones.