Auf Wiedersehen

Aquest cap de setmana és el darrer de la meva cinquena estada a Freiburg, Alemanya. Aquesta vegada hauran estat dos mesos i ja em sento plenament integrat a la ciutat (a part de l’idioma, és clar). I el fet que més ho evidencia és que no he fet ni una sola fotografia en els dos mesos... Tot i que tinc la càmera aquí i he tingut les tres esplèndides vistes d’en Martí, la Dolors i en Patrizio.

Estic content de com m’ha anat tot (aquesta vegada amb el pis ben a prop del centre i sense guix a la cama ni crosses) i de constatar com els alemanys han canviat. A partir del Mundial de Futbol, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, s’han tornat a veure banderes d’alemanya al carrer; cosa que evidencia que les cicatrius s’estan curant.

Però la veritat és que ja tinc ganes de tornar a Barcelona. I és que comptant tot el mes de Juliol, Agost i Setembre només hauré estat 9 dies a Catalunya, compartits entre Barcelona i Tivissa. Massa poc per a mi, especialment a l’estiu.

I em sap greu perquè he conegut gent fantàstica, com l’Stefan i els seus amics, però ells també ja marxen de la ciutat. La ciutat se m’ha quedat una mica petita. I a partir del setembre el temps és massa plujós per poder gaudir de la Selva Negra (bosc al qual hi he anat a córrer força sovint mentre el temps m’ho ha permès).

I també vull descansar de les “normes” i “regles” que et trobes per tot arreu, per les quals pots arribar a tornar a casa custiodiat per la policia i emmanillat per no pagar el tramvia (fet aquest completament real i no exagerat!). Aquest fet evidencia la seguretat i la riquesa de la ciutat: la poca feina de la policia, que es pot permetre dedicar quatre agents i un cotxe per un estranger que no paga el tramvia.

I el curro? Segurament he avançat molt més la feina aquí que si m’hagués quedat a Barcelona. Però quan vas a un laboratori d’Alemanya, un país ple de tecnologia, tens la concepció que les coses rutllen millor, t’esperes unes millors condicions de treball. Després d’un temps llarg descobreixes que no és or tot el que llu, ni tan sols a Alemanya.

foto: La catedral (Münster) de Freiburg, l'únic edifici que va quedar intacte després de la Segona Guerra Mundial